La Catalunya processista ha esdevingut un paisatge format per una secta groga, unionistes esvalotats i independentistes hivernant. Els primers, no són un moviment social sinó una religió integrista; els segons, s’alimenten afirmant que la unitat d’Espanya està en joc [sic]; i els tercers, són residuals, llops solitaris, temuts pels primers i respectats pels segons per […]
Main Content
Entrades recents
La república galàctica
No em demanis com, però aquest cap de setmana he acabat conversant amb un processista en el marc d’una festa infantil. La seva república s’albirava entre globus, triangles de pa de motlle amb crema de cacau i avellana i sucs de pinya. S’enfadava perquè no em sotmetia. Per més evidències que posés sobre la taula, […]
Crida a la desesperació
Ahir vaig dinar a casa dels pares. Em vaig creuar un convergent-de-tota-la-vida, el qual m’arrencava els cartells independentistes que penjava amb 14 anys. No em saludava des de l’1O perquè no vaig participar-hi. “Jo no valido cap farsa”, vaig constatar-li aleshores. Un dia faré una arqueologia nacional d’Arenys de Mar i riurem. Em va demanar […]
L’eterna improvisació
Mentre cloc l’entrada d’avui, llegeixo que els presidents Carles Puigdemont i Quim Torra ploren com a processistes el que no han defensat —ni defensen ni defensaran— com a independentistes. Ambdós han publicat a Newsweek la ja clàssica queixa internacional en anglès, quan arreu del planeta et prenen seriosament si et creus el que dius i […]
El teatre en català, la Ilíada i Occident
Tinc una relació complicada amb el teatre. Bé, matiso, amb les representacions teatrals fetes a Catalunya. Recordo de menut anar cada mes al Teatre Nacional de Catalunya, amb la família, i sortir-ne satisfet; d’un temps ençà, un bol de crispetes mirant una sèrie o un film a Netflix o HBO és molt millor. Això no […]