M’inhibeixo de votar. No vull validar el sistema polític espanyol. Espanya no és el meu país; sols ho és Catalunya (i els Països Catalans en la seva totalitat). Així, els últims dos cops que he votat han estat: les eleccions nacionals del 28 de novembre de 2012 i les eleccions municipals del 24 de maig de 2015. El sufragi no és obligatori, però el meu vot no el té qualsevol.
Si el 2012 els catalans van refusar la independència i el 2015 ho vaig contrastar a la meva vila natal, dubto que m’acosti un altre cop a una urna: cap oferta electoral vigent pot satisfer la meva demanda com a independentista. De la mateixa manera que no vaig participar en les farses del 9N de 2014 i l’1O de 2017 perquè sabia que els dirigents processistes no n’aplicarien els resultats, ara no els regalaré la meva voluntat quan CUPvERCgència no en té i ha condemnat els catalans, especialment el futur de la meva generació.
Aquí et pots subscriure al canal de Telegram. Gràcies!
Abstencionisme actiu
L’apoderament ciutadà significa que allò que votes produeixi el que vols. Com gosen dir-se alguns independentistes si validen la democràcia espanyola? Què s’entén per progrés si es premia qui genera un retrocés? Per què es revaliden els de sempre al Parlament de Catalunya (2010, 2012, 2015 i 2017) quan no fan allò que diuen prometre? Per què hom s’enrola en martingales (9N i 1O) quan no s’estableix el mandat popular? En definitiva, per què no es mana en comptes d’ésser manat?
L’apoderament ciutadà significa que allò que votes produeixi el que vols.
Com he dit, renuncio a exercir el dret al vot en comptes d’optar per les opcions que suposen la participació democràtica. Vull que s’interpreti internacionalment que hi ha ciutadans obligats a ser espanyols que no validem la democràcia espanyola; imagineu-vos tots els catalans abstenint-se i com seria llegit portes enfora. Per tant, aquesta protesta, aquesta acció política, determina que l’abstenció és un deure.
Traïdors, xantatgistes i vividors
Aquesta setmana he tingut l’oportunitat de dir públicament que m’abstindré com a català a fer la rosca al Regne d’Espanya. El tracte rebut per teleSUR, la TV de l’Amèrica llatinoamericana i caribenya, que emet des de Caracas, Veneçuela, ha estat excel·lent. He analitzat l’avenir espanyol i, al seu torn, la dissort de la irrellevància processista.
Mi análisis del primer debate presidencial en España para @teleSURtv—Además, hago especial hincapié en: por qué no votaré en las elecciones de un país que no es el mío y qué es el «procesismo» y cuál será la irrelevancia procesista https://t.co/oojoYvdOLK via @teleSUREspana #28A
— Maiol Sanaüja (@maiol_sanauja) April 24, 2019
Pots tenir sort o caure en la desgràcia, cert. Però si ets covard i infantil, ets allò que has renunciat. Vacil·lar un Estat de Dret no és gratuït: o el trenques o aquest et derrota sense clemència. Per això em put que els fugats i els entregats, que han matat la independència, gosin exercir el xantatge emocional, com si fossin dignes de res. Mereixen cadascun dels dies a l’estranger i a la presó que han decidit, abandonant la catalana terra o acatant judicialment amb deshonor.
Els fugats i els entregats […] mereixen cadascun dels dies a l’estranger i a la presó que han decidit, abandonant la catalana terra o acatant judicialment amb deshonor.
Mentre ploren el que no han volgut ni sabut defensar com a independentistes, tampoc ara, tenint majoria a la fireta del Parc de la Ciutadella, pretenen res més que continuar tirant de veta del diner públic. Com que no coneixen la vergonya ni tenen decència, rendibilitzen la pena per a no retre comptes i, alhora, lluitar per l’hegemonia política. Estan perpetuant Catalunya sota Espanya i alguns els tracten d’herois [sic]. Amb aliats com aquests, l’Estat espanyol no ha de menester clavegueres.
Com que no coneixen la vergonya ni tenen decència, rendibilitzen la pena per a no retre comptes.
Autoritarisme populista
Aguantar la respiració per a mostrar el meu enuig… Això és el que m’ha passat en el jorn —imposat— de reflexió quan he anat a comprar maduixes al mercat. “Maiol, avui no toca reflexionar perquè ja sabem a qui hem de votar!”. En una sola frase: manen no pensar, t’inclouen sense permís en el seu gregarisme, i sobreentenen que els votes. Prou autoritarisme populista comunitarista processista!
Guanyar-se un sou costa molt com perquè alguns tinguin la vida solucionada sense fotre brot. El populisme que insuflen és devastador: votant-los, no sortiran de la presó. Cal fer net. S’han d’estavellar. Han impedit la independència i ara n’han segrestat l’ideal. Si no van ser capaços de construir un Estat independent, la República de Catalunya, no hi ha cap exemple pel qual hom pugui confiar amb què sàpiguen rebentar el de l’adversari, des de les Corts Generals espanyoles estant.
Han impedit la independència i ara n’han segrestat l’ideal.
Conclusió
Carles Puigdemont va impulsar una fake DUI, Oriol Junqueras es va fer fonedís les següents hores i Albano-Dante Fachín va votar-hi en contra. Amb aquests gerents, quina empresa podria sobreviure al mercat laboral? Et tracten d’idiota perquè et creuen idiota: sense el teu vot, no obtenen ingressos, i no mantenen la seva partitocràcia ni el nivell de vida al qual estan instal·lats.
Amb aquests gerents, quina empresa podria sobreviure al mercat laboral?
Autoempresonant-se, han empresonat l’independentisme; fugint, han fugit la independència. Tu pots aturar-ho! Com? Ben fàcil: tu decideixes si vols engreixar com porcs els cooperadors necessaris del frau més gran de la Catalunya contemporània. Jo tinc amor propi, memòria i consciència política. Si m’han robat l’avenir, jo no col·laboraré amb ells. Han de caure. Tu pots fer el mateix. Ànims!
Comparteix aquesta entrada si respectes el meu dret a opinar i això no significa que hagis de respectar la meva opinió o jo hagi de respectar la teva!
⚠️ Publico: ‘L'abstenció és un deure’. Per l'apoderament ciutadà: manar en comptes d'ésser manats. Jo tinc amor propi, memòria i consciència política. Si m'han robat l'avenir, jo no col·laboraré amb ells. Han de caure. Tu pots fer el mateix. Ànims!
🔗 https://t.co/XNyrfNvOhc#28A— Maiol Sanaüja (@maiol_sanauja) April 28, 2019
⚠️ Recupero l'article publicat al blog l'abril d'enguany (vàlid perquè no ha canviat res): ‘L'abstenció és un deure’. Jo no col·laboro amb CUPvERCgència. Han robat l'avenir dels catalans, han matat la independència. Han de caure.
🔗 https://t.co/7I0EH6wKse#EleccionesGenerales10N— Maiol Sanaüja (@maiolsanauja) November 10, 2019
Deixa un comentari